Circ de Colomers
track GPX
Des de Salardú seguim en cotxe les indicacions per arribar als Banys de Tredòs, deixant la C-28 a través d'una pista asfaltada, la carretera de Aiguamoix, d'uns 8 km.
Cal tenir en compte que en època d'hivern cal deixar-lo al poble ja que no està permès pujar. Allà es troba, també, un punt d'informació on poden adquirir-se tiquets de taxi públic per pujar directament a la zona propera a l'refugi. Si optes per estalviar-te el taxi, has de saber que un bon tram caminant amb unes vistes i paisatge bonic, però que no destaca i que, realment, no aporta res especial (6 km aproximadament en pujada). Molt proper a aquest punt es troba el balneari dels Banhs de Tredòs, els més alts d'Europa.
La pista ascendeix al llarg de la vall fluvial, però també hi ha un sender bonic que puja molt suaument paral·lel en tot moment a la llera del riu amb prats subalpins i boscos de pi negre (Pinus uncinata) i pi roig (Pinus sylvestris) sempre a la vora d'un idíl·lic rierol. Si decidim no agafar el taxi i fer l'ascens caminant, des de la parada de taxis de la Montanheta, a l'aparcament dels Banys de Tredòs, un cartell indica un sender que puja irregular i suau. Primer trobarem el Pont trencat (a 1.827m, a el cap d'una mitja hora). Passada una mica més d'una hora trobem el Pletiu la Montanheta (a 1.857m). Uns quinze minuts després arribem a Planhol dera Lòssa (a 2.045m) i veiem un primer llac: l'Estanh dera Lòssa. Un cop s'arriba a el riu, on hi ha un rètol, sense creuar-lo, es pren el sender de la dreta cap al Refugi de Colomers.
La pujada caminant requereix d'unes 2 hores de pujada, mentre amb el taxi (4 Euros / persona, inici de el servei a les 9h) poc més de 20 minuts.
Des de les Planhol dera Lòssa, a uns 2.045m triguem uns 30 minuts fins arribar a la Llacuna Major de Colomers, a través d'una zona amb vegetació arbustiva i creuant unes passarel·les de tronc que ens permeten travessar la zona entollada. Creuem després un pont de fusta sobre el riu Aiguamòg i prenem el desviament dret, tal com es troba marcat, ascendint suaument fins a la presa de l'Estany Major de Colomers. Es tracta d'un sender evident i fressat pel pas de tants excursionistes, ja que aquesta zona és una de les més concorregudes i assequibles de la Vall d'Aran, però de gran bellesa i perspectiva alpina. Davant nostre s'obre, als peus d'aquest llac, el Circ de Colomers, un conjunt d'altes i abruptes muntanyes on destaquen la Creu de Colomers (2.896m), el Gran Tuc de Colomers (2.993m) o el Tuc de Ratera ( 2.840m).
Creuem la presa i voregem el llac fins al Refugi de Colomers (el vell, tancat i substituït en 2008). Passat el refugi arribem a el Refugi Vell de Colomers (a 2.135m, que paradoxalment era el refugi inicial i ara és el nou, per això, en algunes referències podem trobar que el refugi nou se li crida vell) on podrem descansar amb bones vistes al llac.
Seguim fins trobar-nos amb una desviació des del qual podem pujar a el Port de la Ratèra cap al Refugi de la Restanca (GR11), però seguim les indicacions dels dos circuits dels llacs (groc i vermell).
CIRCUIT CURT
Les marques grogues són les que ens porten.
Se segueixen les grogues a l'esquerra, que porten a la Llacuna des Garguilhs de Jos. S'envolta i es creua el desguàs. El sender puja, baixa, es travessa un altre torrent i en seguim per l'esquerra, a sota d'un cim queda una zona d'aigües embassades. Es baixa a una petita conca, i es remunten un petit coll que dóna accés a la Llacuna des Cabidornats.
Es continua a l'esquerra fins a l'inici de la Llacuna Llarga i es gira després a l'esquerra pel GR que porta al coll o Coll de Clòto, on es divisa la Llacuna Coll de Baish. Passat el coll es descendeix fins que es bifurca i es continua pel sender de la dreta fins que conflueix amb el primer encreuament, al costat de riu. Es refà la part final de el camí fins al punt d'inici.
CIRCUIT LLARG
Les marques vermelles són les que ens porten.
Als pocs minuts, després de guanyar uns 100m ja vam arribar a l'Lac des Cabidornats, a 2.315m. A partir d'aquest punt el terreny es fa més pla i podem gaudir dels diversos llacs de grandària menor, com els Estanyets deth Pòrt (2.375m), rierols i l'àmplia vista de l'Circ. Després de passar pel Llac de l'Port de Colomers, situat a 2.420m, vam començar a guanyar alçada ràpidament. Aquí són freqüents les plaques de neu encara que, en ple estiu no se solen veure. Vam pujar fins a arribar a el "Estany gelat", a 2.590m, que sol estar gelat al juliol, sempre vigilat per l'imponent i proper Tuc de podo de 2.729m. Estem a peu de majestuoses i escarpades muntanyes que culminen el Circ, la Creu de Colomers, el Pic Oriental, Tuc Blanc i el gegant Gran Tuc de Colomers. A partir d'aquest punt, el Coth de podar (2.600m) vam començar a baixar amb cura per una canal pedregosa però còmoda arribant sense dificultats sobre la Llacuna de podo, a 2.450m, amb el Turó de Ratèra com a fons i on a l'estiu no sol haver neu. Seguim la caminada fins al Llac Obago (2.235m), un dels més característics i grans de el circ, lloc ideal per aturar-se per menjar. Després trobem el GR11. El recorregut a partir d'aquí és més relaxat i en petit descens continu i amb parts de plana. Continuem perdent alçada pel sender marcat amb la marca de color vermell cap al Lac Redon (2.175m) i el Lac Long (2.175m) que a l'ésser tan llarg, en un inici, no s'albira el moment més enllà d'una petita part , per la qual cosa cal envoltar fins a tenir una bona panoràmica. Hi sol haver gent remullant allà. Seguim vorejant el llac ascendint per un tàlveg herbosa on aflora el granit conduint-nos a l'Coret deth clot. El sender aquí descendeix per l'altra vessant a través d'un tàlveg fins conduir-nos a la presa de l'Estany Major de Colomers, però ens desviem per desfer el camí realitzat de pujada per dirigir-nos a l'aparcament de l'Cròtze de Colomers, on en ha deixat el taxi.
La baixada als Banys de Tredòs es pot fer amb un taxi o caminant (la baixada dura 1.5h aproximadament). El temps total invertit en la ruta des del punt on ens deixa el taxi a Cròtze de Colomers varia molt de les parades per contemplar el paisatge, fer fotografies o altres parades. Pot fer-se el tram llarg en 6h per recórrer els 13km (els 22km que figuren en algunes guies, 9-10km dels quals els hem fet amb taxi). Aquesta és, sense cap dubte, una de les rutes més boniques i conegudes de la Val d'Aran i de la zona perifèrica de Parc Nacional d'Aigüestortes, i té l'avantatge que és accessible per a excursionistes de tots els nivells, sobretot si se segueix el circuit curt.
